Inicialment, al complex de L'illa
Diagonal se' l va conèixer com la "Supermanzana":
la magnitud de l'espai ocupat i l'impacte urbà
que va suposar la construcció del conjunt, va fer
que es realitzés una consulta internacional d'idees.
La resolució del projecte havia d'unificar les
necessitats municipals respecte l'ordenació viària,
la creació d'espais lliures i l'equipament per
al Barri de Les Corts, amb el conjunt de construccions
privades previstes, per a ús comercial, hoteler
o d'oficines.
Finalment es va donar el projecte als arquitectes Rafael
Moneo i Manuel de Solà-Morales: al 1990
es van iniciar les obres i l'enderroc de les construccions
existents, i l'1 de desembre de 1993 es va inaugurar
oficialment el complex.
El Projecte de L'illa Diagonal, amb una inversió
total d'uns 240 milions d’euros, va ser l'operació
privada de major importància iniciada a Barcelona
amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics
de 1992.
D'entre la mitja dotzena de centres comercials i d'oficines
previstos d'obrir a Barcelona a la dècada dels
noranta, el complex de L'illa fou el primer que es va
inaugurar, i esdevingué un referent en la concepció
d’aquest tipus d’espais.
A finals de novembre de 2006 L'illa Diagonal amplia la seva superfície en 4.000m2
obrint 17 noves botigues i un nou hotel de 308 habitacions.
A més, aquesta ampliació ha permès crear una nova entrada
peatonal al recinte pel carrer Deu i Mata.
|
